Les puces tenien moltes ganes de que la castanyera vingués a veure'ns, així que vem decidir cridar-la tot cantant la seva cançó: Quan vé el temps de menjar castanyes, la castanyera, la castanyera, ven castanyes de la muntanya, a la plaça de la ciutat. La camisa li va petita, la faldilla li fa campana, les sabates li fan cloc-cloc, i en ballar sempre gira així...
El truc va funcionar, perquè una mica més tard va sonar el timbre de la porta i quan les puces van anar a veure qui era, es van endur una sorpresa.
A les puces els agrada molt disfressar-se així que aviat vem tenir no una sinó quatre o cinc castanyeres.
A la castanyera li feia molta il.lusió fer panellets amb nosaltres i va portar un cistell ple d'ametlles, sucre, moniatos, coco i demés.
Altres van participar activament durant tot el procés, tot i que es van especialitzar en la tasca de devorar patates i ametlles sense descans. I alguns altres es van prendre molt seriosament la proposta de fer els panellets i s'ho van passar d'allò més bé empastifant-se fins a les mànigues.
I un cop fets, a menjar-nos-els. El veredicte va ser unànim: els més bons, els de coco!
Ja per acabar el dia, la Marta ens va explicar una història molt divertida sobre un dia de tardor que va anar al bosc a collir castanyes, però en comptes de castanyes va agafar cargols amb banyes.
